Diaris
Espanyol
Article de diari 1: Mouzo, J. (2020, 6 agosto). La cocaína ya motiva el 25% de los inicios de tratamiento por drogodependencias en Cataluña. EL PAÍS.
https://elpais.com/espana/catalunya/2020-08-06/la-cocaina-ya-motiva-el-25-de-los-inicios-de-tratamiento-por-drogodependencias-en-cataluna.html
La cocaína ya motiva el 25% de los inicios de tratamiento por drogodependencias en Cataluña
Más de 14.500 personas empezaron a tratar el año pasado su adicción a las drogas, la mayoría por consumo abusivo de alcohol
Más de 14.500 personas empezaron a tratar el año pasado su adicción a las drogas, la mayoría por consumo abusivo de alcohol
Más de 14.500 personas empezaron a tratar el año pasado su adicción a las drogas. Aunque el alcohol sigue motivando el grueso de los nuevos tratamientos (42%), el número de personas que acude al sistema de salud para pedir ayuda por su adicción a la cocaína sigue creciendo por cuarto año consecutivo: el 25% de los nuevos pacientes llegan a los servicios de drogodependencias por un consumo abusivo de esta sustancia. Los inicios de tratamiento por heroína, sin embargo, se mantienen estables desde hace 20 años, en torno al 11% del total.
”El alcohol, sin duda, es la primera causa de todo: el 55% de las urgencias hospitalarias vinculadas con las drogas son por alcohol, un tercio de los jóvenes reconoce haberse emborrachado en el último mes... Está en todos los ámbitos, ritos y celebraciones y hay una baja percepción del riesgo”, advierte Joan Colom, subdirector general de Drogodependencias de la Generalitat. El año pasado, 1.630 personas iniciaron un tratamiento por consumo abusivo de alcohol en Cataluña. “El alcohol es la droga que causa más daños a terceros: afecta en accidentabilidad, en violencia, en rendimiento escolar y laboral. Se necesita un cambio social y también legislativo para cambiar esta percepción del alcohol”, valora Colom.
El alcohol siempre ha estado detrás de la mayoría de los nuevos pacientes que llegan a los centros de atención y seguimiento a las drogodependencias (CAS) que hay en Cataluña. Sin embargo, la adicción a la cocaína empieza a ganar terreno en las nuevas terapias: 3.582 personas pidieron ayudar en 2019 para desintoxicarse de esta sustancia. “Este consumo está relacionado con el contexto del ocio. Los consumidores, cuando la toman, piensan que no es una droga convencional. El ejercicio de la cocaína en el cuerpo es diferente de otras drogas: es una sustancia que engancha de forma experimental, luego su consumo se hace habitual y por último se pasa a tomar de forma compulsiva”, concreta el experto de la Generalitat.
En cualquier caso, matiza Colom, los inicios de tratamiento no significan necesariamente que el consumo de esa sustancia entre la población haya aumentado. “El inicio de tratamiento es la punta del iceberg, los casos más graves”; sostiene el epidemiólogo.
Aunque también hay otros factores que apuntan a una presencia mayoritaria de unas u otras drogas en la calle. Por ejemplo, las urgencias hospitalarias: 22.806 episodios (el 1% del total de urgencias atendidas en 2019 en los hospitales catalanes) estaban relacionadas con las drogas. De ellas, el 56% estaban vinculadas al alcohol, la inmensa mayoría por intoxicaciones etílicas; el 12% eran por consumo de cocaína y el 10% por abuso de otros hipnosedantes.
Colom añade, además, que la segunda sustancia más decomisada por la policía es la cocaína. La primera es el cannabis.
Reducción de daños
Por otra parte, los servicios de reducción de daños en Cataluña han atendido en 2019 a 6.729 personas que no quieren o no pueden iniciar un tratamiento de deshabituación. La mayoría son usuarios de cocaína y heroína inyectada.
Por las 14 salas de consumo supervisado que hay en la comunidad, donde los usuarios pueden consumir de forma segura y vigilada, pasaron el año pasado 3.561 usuarios que realizaron cerca de 184.000 consumos. Evitar muertes por sobredosis o infecciones graves por la falta de higiene o seguridad en el consumo son el leitmotiv de estos centros. “El año pasado se registraron 224 sobredosis en estas salas y se remontaron todos los casos. No falleció nadie”, ejemplifica Colom.
Article de diari 2: ElDiario.es. (2021, 10 enero). Crece la demanda de ayuda para dejar las drogas durante la COVID, pese a las dificultades creadas por la pandemia. ElDiario.es.
https://www.eldiario.es/sociedad/tensiones-pandemia-toxicomanos-crecer_1_6661229.html
Català
Artícle diari: Ddg, G. (2016, 28 julio). Els tractaments per drogodependència s’estabilitzen respecte als anys anteriors. Diari de Girona.
https://www.diaridegirona.cat/salut/2016/07/28/els-tractaments-per-drogodependencia-s-49115129.html
Els tractaments iniciats per drogodependències s’estabilitza respecte als anys anteriors, segons les dades del Sistema d’Informació sobre Drogodependències, gestionat per la Subdirecció General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
Els centres de la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències (XAD) van notificar l’any 2015 un total de 13.779 inicis de tractament ambulatori per abús o dependència de les drogues.
«L'abordament de les drogodependències ens ocupa de forma transversal amb moltes polítiques i estem fent una tasca important per prevenir-ne el consum i per donar una bona assistència i reduir-ne els danys», va apuntar ahir el secretari de Salut Pública, Joan Guix, en una roda de premsa d’ahir.
La droga principal que va motivar el tractament en el 47,42% dels casos notificats l’any passat va ser l'alcohol, mentre que la cocaïna ho va ser en el 17,95%; els derivats del cànnabis, en el 13,81%; l’heroïna, en el 12,21%; el tabac, en el 3,64%, i altres drogues, en el 4,96%. L’alcohol, doncs, es manté com la droga principal i és la causa d’un 50% d’inicis de tractament.
En aquest sentit, el sotsdirector general de Drogodependències, Joan Colom, va subratllar la necessitat que les persones que fan un consum excessiu de l'alcohol «inicïin el tractament perquè és altament efectiu». A més, Colom va destacar que la societat «ha de fer un canvi de xip, com l'ha fet en el cas del tabac, per adonar-se que el consum excessiu d'alcohol és molt perillós per a la salut».
Els inicis per consum de cocaïna presenten una tendència lleugera a la baixa, mentre que els de cànnabis presenten una lleu tendència a l’alça. L’heroïna continua entorn dels 1.600 casos, després de la caiguda dràstica experimentada a finals dels anys 90 i inicis de la dècada dels anys 2000.
El 23,7% de les persones que van iniciar tractament per dependència de l’heroïna i l’1,5% dels dependents de la cocaïna s'administraven aquestes drogues principalment per via parenteral, una via que augmenta el risc de transmissió de diverses malalties, com les hepatitis víriques o la infecció pel virus de la sida.
Aquests percentatges estan, però, lluny de l’alta prevalença de consum injectat dels anys 90 i inicis dels anys 2000. Entre les persones amb antecedents d’injecció (798), un 40,6% estava infectat pel VIH/Sida i un 60% pel virus de l’hepatitis C. Aquestes prevalences estan disminuint lentament als darrers anys.
Serveis de reducció de danys
Les persones que mantenen un consum actiu o que no poden iniciar un tractament per la seva addicció són ateses en serveis de reducció de danys, formats per diferents centres d’atenció sociosanitària, sales de consum, unitat mòbils i equips de carrer.
Aquests serveis fan prestacions sanitàries i socials bàsiques i fan de pont amb els centres de tractament. En aquest cas, 4.260 persones van ser ateses el 2015 a Catalunya en aquests centres orientats a disminuir els danys associats al consum de drogues.
Catalunya disposa d’una xarxa de 28 serveis i centres de Reducció de Danys, 12 dels quals tenen sales de consum supervisat. Les 4.260 persones ateses l’any 2015 van rebre 85.307 intervencions sanitàries -cures bàsiques, analítiques, vacunacions, etc.- i 129.774 de socials -alimentació, higiene, entre d’altres.
Pel que fa a les sales de consum -on s’evita el consum en altres espais i en la via pública i es garanteix que els usuaris poden consumir de manera higiènica i més segura- el 2015 es van fer 100.101 consums, dels quals el 43,63% van correspondre a heroïna, el 29% a cocaïna, i el 27,19% a consum d’heroïna i cocaïna a la vegada. Hi va haver 123 sobredosis, però cap de mortal gràcies a l’atenció immediata que permet aquests tipus de serveis.
A Catalunya, la totalitat d’aquesta activitat es registrà als 59 centres d’atenció i seguiment de les drogodependències (CAS), a les 11 unitats hospitalàries de desintoxicació i als 28 serveis de reducció de danys repartits per tot el territori. Els CAS són els centres especialitzats on s’inicia i pivota tot el tractament per l’addicció a drogues. En el procés de rehabilitació es compta també amb les comunitats terapèutiques, els hospitals de dia, els centres de dia i les unitats de patologia dual.
En la web temàtica del Canal Drogues hi ha disponibles materials d’informació i conscienciació adreçats a la població general.
Anglès
Articule: Lonely adolescents are susceptible to internet addiction. (2021, 22 febrero). ScienceDaily.
https://www.sciencedaily.com/releases/2021/02/210222124640.htm
Loneliness is a risk factor associated with adolescents being drawn into compulsive internet use. The risk of compulsive use has grown in the coronavirus pandemic: loneliness has become increasingly prevalent among adolescents, who spend longer and longer periods of time online.
A study investigating detrimental internet use by adolescents involved a total of 1,750 Finnish study subjects, who were studied at three points in time: at 16, 17 and 18 years of age. The results have been published in the Child Development journal.
Adolescents' net use is a two-edged sword: while the consequences of moderate use are positive, the effects of compulsive use can be detrimental. Compulsive use denotes, among other things, gaming addiction or the constant monitoring of likes on social media and comparisons to others.
"In the coronavirus period, loneliness has increased markedly among adolescents. They look for a sense of belonging from the internet. Lonely adolescents head to the internet and are at risk of becoming addicted. Internet addiction can further aggravate their malaise, such as depression," says Professor of Education and study lead Katariina Salmela-Aro from the University of Helsinki.
Highest risk for 16-year-old boys
The risk of being drawn into problematic internet use was at its highest among 16-year-old adolescents, with the phenomenon being more common among boys. For some, the problem persists into adulthood, but for others it eases up as they grow older. The reduction of problematic internet use is often associated with adolescent development where their self-regulation and control improve, their brains adapt and assignments related to education direct their attention.
"It's comforting to know that problematic internet use is adaptive and often changes in late adolescence and during the transition to adulthood. Consequently, attention should be paid to the matter both in school and at home. Addressing loneliness too serves as a significant channel for preventing excessive internet use," Salmela-Aro notes.
It was found in the study that the household climate and parenting also matter: the children of distant parents have a higher risk of drifting into detrimental internet use. If parents are not very interested in the lives of their adolescents, the latter may have difficulty drawing the lines for their actions.
Problematic net use and depression form a cycle
In the study participants, compulsive internet use had a link to depression. Depression predicted problematic internet use, while problematic use further increased depressive symptoms.
Additionally, problematic use was predictive of poorer academic success, which may be associated with the fact that internet use consumes a great deal of time and can disrupt adolescents' sleep rhythm and recovery, consequently eating up the time available for academic effort and performance.
